divendres, 15 d’octubre del 2010
dilluns, 11 d’octubre del 2010
RECURSOS DE L'ASSIGNATURA MDC-UOC: QUÈ FEM? E-LEARNIG O SOLAMENT E-READING??
RECURSOS DE L'ASSIGNATURA MDC-UOC: QUÈ FEM? E-LEARNIG O SOLAMENT E-READING??
No hauria de ser el docent qui es trobés per davant l'alumnat o com a mínim paral·lel en quan al coneixement dels recursos que ofereix la xarxa? Puntualment pot ser que l'alumnat conegui quelcom per davant, però en temes bàsics i que són condicionants del procés d'ensenyament aprenenetatge cal estar en situació de coneixement del recurs per facilitar el que hom té intenció que aquells alumnes assoleixin. El docent que se'ns mostra en el video és un tipus (com molts dels que ens trobem en les escoles , IES) que ha sentit el terme noves tecnologies i es dedica a trapassar el que era amb suport paper a supor telemàtic, un copia i pega. Les noves tecnologies no són això.
No hauria de ser el docent qui es trobés per davant l'alumnat o com a mínim paral·lel en quan al coneixement dels recursos que ofereix la xarxa? Puntualment pot ser que l'alumnat conegui quelcom per davant, però en temes bàsics i que són condicionants del procés d'ensenyament aprenenetatge cal estar en situació de coneixement del recurs per facilitar el que hom té intenció que aquells alumnes assoleixin. El docent que se'ns mostra en el video és un tipus (com molts dels que ens trobem en les escoles , IES) que ha sentit el terme noves tecnologies i es dedica a trapassar el que era amb suport paper a supor telemàtic, un copia i pega. Les noves tecnologies no són això.
dimarts, 1 de juny del 2010
PROJECTE FINAL
El projecte que vaig dissenyar i dut a terme és el següent:
DESCRIPCIÓ DEL PROCÈS
Aquest taller disposa de quatre sessions de dues hores cada una, distribuïdes en l’horari setmanal del cicle superior la tarda del dimarts. Cada grup està compost de 14 alumnes de 5è i 6è de primària. Per fer aquest taller distribuïm l’alumnat en parelles i la única condició que tenen per fer les parelles és que un/a ha de ser de 5è i l’altre/a de 6è. Com estan força acostumats a treballar així no tenen cap problema.
En un principi, és un dels tallers que resulta força atractiu per l’alumnat. Això es degut a diferents condicionants:
- La nostra escola està situada prop de CITILAB de Cornellà i com a mínim des de cicle mitjà fem una sortida a les seves instal·lacions, on participen en dos o tres tallers
- Un nombre significatiu d’alumnes realitzen setmanalment algun taller a l’esmentada instal·lació. Alguns fan el taller de Scratch, altres de robòtica, altres tallers d’animació,...
- Les activitats que es presenten amb suport informàtic des d’un inici desperten la seva curiositat. Estan motivats.
- Disposen cada un/a d’ells/es d’un ordinador portàtil individual per poder treballar
Les quatre sessions que durà el taller estan distribuïdes de la següent manera:
1a sessió:
- avaluació dels coneixements previs sobre que saps l’alumnat del Scratch. Durant una mitja hora aproximadament l’alumnat que sap quelcom de l’ Scratch ho explica a la resta dels seus companys.
- presentació de l’ Scratch ( http://www.scratchcatala.com/). La professora explica de forma entenedora en que consisteix el llenguatge de programació de l’ Scratch. Es fa tot seguint la visualització de la web. S’intenta emprar el mínim de temps en la teoria.
- visionat del vídeo de presentació del llenguatge de programació. Tots i totes mirem el tutorial i ens fem una idea més clara del que es pretén amb el taller.
http://tallerdecreaciodevideojocs.wordpress.com/rdpress.com/
- “tastet” de projectes creats amb l’ Scratch. Individualment proven i observen com han estat fets projectes de diferents tipologies: animacions, jocs, històries, simulacions, música i dansa. Cada 3’ canvien. Motivem i engresquem: si ho has passat bé jugant, com ho pots passar programant?
- repte n1: “la poma i la formiga”. En parelles se’ls facilita un joc al qual li falta una part de la programació. La formiga vol menjar-se la poma. Cal que programin la formiga perquè es mogui amb el teclat. Primer contacte amb el llenguatge.
2a sessió:
- roda d’experimentació: se’ls dóna unes targetes d’accions bàsiques perquè vagin resolen els petits reptes de programació d’accions bàsiques. Poden fer-ho individualment i aparellar-se quan ho necessiten.
- repte n2 : “Pluja d’asteroides” Cal que programin : “ la nau s’ha de moure o amb el teclat o amb el ratolí. Programar un asteroide: s’ha de moure en una direcció a l’atzar. Si toca la nau, ha d’emetre un so i s’acaba la partida. Duplicar l’asteroide 3 o 4 vegades”
- presentació del projecte que ha de realitzar cada parella. Caldrà pensar-se la idea a casa per la propera sessió. Les condicions que se’ls dóna són les següents:
- editar (crear) algun personatge o fons. Els altres es poden importar de la galeria
d’imatges o d’Internet.
- ha d’activar-se algun so ( en una acció concreta o com a fons sonor)
- ha d’aparèixer més d’un fons o escenari
- s’ha d’incloure alguna bafarada de text
- redactar les notes del projecte (instruccions)
3a sessió:
- presentació de cada parella al grup classe la idea del seu projecte. Què heu pensat? Quines condicions heu tingut presents?
- anàlisi de l’acompliment o no de les cinc condicions. També en aquest moment els companys/es poden suggerir millores en els projectes.
- desenvolupament del projecte. En aquest moment dels desenvolupament els dubtes que es puguin generar o quan una parella s’encalla, intentarem que entre ells s’ajudin. L’última intervenció serà la del docent.
4a sessió:
- seguiment en la realització dels projectes en creació per aportar idees de millora entre tots i totes
- últims retocs i acabament del projecte/creació
- una vegada acabats els projectes es publiquen a la pàgina web del centre.
http://www.xtec.cat/ceip-paucasals-sjdespi/scratch.htm
Avaluació de l’alumnat:
Ha estat una avaluació sumat iva i continua. He tingut present que el seu projecte acomplís amb les condicions assenyalades. A més he valorat la seva intervenció en el desenvolupament de les quatre sessions, l'ajut donat a la resta dels companys i la seva originalitat, inventiva, en la creació del projecte. Ha estat un valor afegit de l'avaluació incloure altres ordres de programació de les que no eren obligatòries
Valoració del projecte: sovint l’alumnat es proposa reptes assolibles. Alguna parella ha ideat un projecte difícil d’assolir. Ha necessitat molt l’ajut de la professora. En temes generals s’han ajudat força entre ells/es i han demanat l’ajut del professorat quan es trobaven realment “encallats”. És molt motivador per ells/es el compartir els seus projectes i el poder jugar amb els companys un cop aquest ha estat acabat
Avaluació tecnològica (processual) del vostre disseny
L’avaluació processual del disseny la centraré en tres àmbits:
a) àmbit dels continguts/objectius/competències.
b) àmbit de la didàctica.
c) àmbit de la tècnica.
ÀMBIT DELS CONTINGUTS PROGRAMATS: La majoria dels continguts proposats eren de l’àmbit procedimental : destreses, tècniques i algoritmes. Un percentatge també important era de l’àmbit actitudinal: presa de consciència, valors i pocs del camp de fets i conceptes: conèixer un llenguatge. Existeix una correcció científica i actualitzada dels mateixos i una organització seqüenciada. Estan inclosos dins els currículums oficials vigents i s’adeqüen al nivell i llenguatge de l’alumnat. Són continguts tancats.
ÀMBIT DE LA DIDÀCTICA: el disseny presentat portava implícit els fonaments psicopedagògics del desplegament de primària. S’ha partit de la motivació de l’alumnat en quan se’ls ha presentat quelcom proper a la seva realitat . S’ha partit d’un problema significatiu per ells i elles: dissenyar quelcom que gaudiran els seus companys/es. Al llarg del desplegament de l’activitat s’han previst ajuts per aquells nens i nenes que ho han necessitat, s’ha respectat la diversitat en ritmes d’aprenentatge, en necessitats. S’ha potenciat el treball en parelles, però també s’ha respectat el treball individual, ja que davant l’ordinador i en el procés d’assaig – error, algun alumne/a ha mostrat preferència per fer-ho una estona sol. Al llarg del procés d’E – A s’han inclòs moment de reflexió dels seu propi aprenentatge.
ÀMBIT DE LA TÈCNICA: el requeriment de maquinari i programari era assequible, ja que en aquests moments l’escola està força dotada de materials i recursos multimèdia. El fet de tenir al seu abast les guies de les principals accions els ha donat tranquil·litat i seguretat. També els ha fet sentir còmodes el fet de poder tenir el programa a casa (és obert i gratuït) i practicar.
MAPA CONCEPTUAL: ubicació dels projecte dins els conceptes treballats
DESCRIPCIÓ DEL PROCÈS
Aquest taller disposa de quatre sessions de dues hores cada una, distribuïdes en l’horari setmanal del cicle superior la tarda del dimarts. Cada grup està compost de 14 alumnes de 5è i 6è de primària. Per fer aquest taller distribuïm l’alumnat en parelles i la única condició que tenen per fer les parelles és que un/a ha de ser de 5è i l’altre/a de 6è. Com estan força acostumats a treballar així no tenen cap problema.
En un principi, és un dels tallers que resulta força atractiu per l’alumnat. Això es degut a diferents condicionants:
- La nostra escola està situada prop de CITILAB de Cornellà i com a mínim des de cicle mitjà fem una sortida a les seves instal·lacions, on participen en dos o tres tallers
- Un nombre significatiu d’alumnes realitzen setmanalment algun taller a l’esmentada instal·lació. Alguns fan el taller de Scratch, altres de robòtica, altres tallers d’animació,...
- Les activitats que es presenten amb suport informàtic des d’un inici desperten la seva curiositat. Estan motivats.
- Disposen cada un/a d’ells/es d’un ordinador portàtil individual per poder treballar
Les quatre sessions que durà el taller estan distribuïdes de la següent manera:
1a sessió:
- avaluació dels coneixements previs sobre que saps l’alumnat del Scratch. Durant una mitja hora aproximadament l’alumnat que sap quelcom de l’ Scratch ho explica a la resta dels seus companys.
- presentació de l’ Scratch ( http://www.scratchcatala.com/). La professora explica de forma entenedora en que consisteix el llenguatge de programació de l’ Scratch. Es fa tot seguint la visualització de la web. S’intenta emprar el mínim de temps en la teoria.
- visionat del vídeo de presentació del llenguatge de programació. Tots i totes mirem el tutorial i ens fem una idea més clara del que es pretén amb el taller.
http://tallerdecreaciodevideojocs.wordpress.com/rdpress.com/
- “tastet” de projectes creats amb l’ Scratch. Individualment proven i observen com han estat fets projectes de diferents tipologies: animacions, jocs, històries, simulacions, música i dansa. Cada 3’ canvien. Motivem i engresquem: si ho has passat bé jugant, com ho pots passar programant?
- repte n1: “la poma i la formiga”. En parelles se’ls facilita un joc al qual li falta una part de la programació. La formiga vol menjar-se la poma. Cal que programin la formiga perquè es mogui amb el teclat. Primer contacte amb el llenguatge.
2a sessió:
- roda d’experimentació: se’ls dóna unes targetes d’accions bàsiques perquè vagin resolen els petits reptes de programació d’accions bàsiques. Poden fer-ho individualment i aparellar-se quan ho necessiten.
- repte n2 : “Pluja d’asteroides” Cal que programin : “ la nau s’ha de moure o amb el teclat o amb el ratolí. Programar un asteroide: s’ha de moure en una direcció a l’atzar. Si toca la nau, ha d’emetre un so i s’acaba la partida. Duplicar l’asteroide 3 o 4 vegades”
- presentació del projecte que ha de realitzar cada parella. Caldrà pensar-se la idea a casa per la propera sessió. Les condicions que se’ls dóna són les següents:
- editar (crear) algun personatge o fons. Els altres es poden importar de la galeria
d’imatges o d’Internet.
- ha d’activar-se algun so ( en una acció concreta o com a fons sonor)
- ha d’aparèixer més d’un fons o escenari
- s’ha d’incloure alguna bafarada de text
- redactar les notes del projecte (instruccions)
3a sessió:
- presentació de cada parella al grup classe la idea del seu projecte. Què heu pensat? Quines condicions heu tingut presents?
- anàlisi de l’acompliment o no de les cinc condicions. També en aquest moment els companys/es poden suggerir millores en els projectes.
- desenvolupament del projecte. En aquest moment dels desenvolupament els dubtes que es puguin generar o quan una parella s’encalla, intentarem que entre ells s’ajudin. L’última intervenció serà la del docent.
4a sessió:
- seguiment en la realització dels projectes en creació per aportar idees de millora entre tots i totes
- últims retocs i acabament del projecte/creació
- una vegada acabats els projectes es publiquen a la pàgina web del centre.
http://www.xtec.cat/ceip-paucasals-sjdespi/scratch.htm
Avaluació de l’alumnat:
Ha estat una avaluació sumat iva i continua. He tingut present que el seu projecte acomplís amb les condicions assenyalades. A més he valorat la seva intervenció en el desenvolupament de les quatre sessions, l'ajut donat a la resta dels companys i la seva originalitat, inventiva, en la creació del projecte. Ha estat un valor afegit de l'avaluació incloure altres ordres de programació de les que no eren obligatòries
Valoració del projecte: sovint l’alumnat es proposa reptes assolibles. Alguna parella ha ideat un projecte difícil d’assolir. Ha necessitat molt l’ajut de la professora. En temes generals s’han ajudat força entre ells/es i han demanat l’ajut del professorat quan es trobaven realment “encallats”. És molt motivador per ells/es el compartir els seus projectes i el poder jugar amb els companys un cop aquest ha estat acabat
Avaluació tecnològica (processual) del vostre disseny
L’avaluació processual del disseny la centraré en tres àmbits:
a) àmbit dels continguts/objectius/competències.
b) àmbit de la didàctica.
c) àmbit de la tècnica.
ÀMBIT DELS CONTINGUTS PROGRAMATS: La majoria dels continguts proposats eren de l’àmbit procedimental : destreses, tècniques i algoritmes. Un percentatge també important era de l’àmbit actitudinal: presa de consciència, valors i pocs del camp de fets i conceptes: conèixer un llenguatge. Existeix una correcció científica i actualitzada dels mateixos i una organització seqüenciada. Estan inclosos dins els currículums oficials vigents i s’adeqüen al nivell i llenguatge de l’alumnat. Són continguts tancats.
ÀMBIT DE LA DIDÀCTICA: el disseny presentat portava implícit els fonaments psicopedagògics del desplegament de primària. S’ha partit de la motivació de l’alumnat en quan se’ls ha presentat quelcom proper a la seva realitat . S’ha partit d’un problema significatiu per ells i elles: dissenyar quelcom que gaudiran els seus companys/es. Al llarg del desplegament de l’activitat s’han previst ajuts per aquells nens i nenes que ho han necessitat, s’ha respectat la diversitat en ritmes d’aprenentatge, en necessitats. S’ha potenciat el treball en parelles, però també s’ha respectat el treball individual, ja que davant l’ordinador i en el procés d’assaig – error, algun alumne/a ha mostrat preferència per fer-ho una estona sol. Al llarg del procés d’E – A s’han inclòs moment de reflexió dels seu propi aprenentatge.
ÀMBIT DE LA TÈCNICA: el requeriment de maquinari i programari era assequible, ja que en aquests moments l’escola està força dotada de materials i recursos multimèdia. El fet de tenir al seu abast les guies de les principals accions els ha donat tranquil·litat i seguretat. També els ha fet sentir còmodes el fet de poder tenir el programa a casa (és obert i gratuït) i practicar.
MAPA CONCEPTUAL: ubicació dels projecte dins els conceptes treballats
MOSTRA GRÀFICA DEL PROCÈS: 
dissabte, 8 de maig del 2010
MODELANT HISTÒRIES
Aquesta és el cas que m'agradaria compartir amb tots i totes vosaltres.
Cas : Projecte interdisciplinari (coneixement del medi, llengua catalana)
Síntesi L’estudi correspon a un escola de primària en els nivell de 5è i es tractava de realitzar el projecte interdisciplinari que anualment fem a l’escola en tots els nivells des de P-3 a 6è. És una tasca força engrescadora tant pels estudiants com pel professorat ja que ambdós partim en un primer dia des de la desconeixença sobre el que volem investigar. Pel seu caràcter inter disciplinar abraça totes les àrees curriculars i tots els mitjans curriculars. Es pretén bàsicament recerca d’informació, elaboració de la informació, conceptualització i presentació de la informació.
Context General
Experiència en ensenyament
24 anys
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
Utilització freqüent en totes les àrees i molt especialment en coneixement del medi natural. Cursos de formació i actualització des de l’any 1989.
Tipus d’escola
Primària
Localització del centre
Població de 27.000 habitants a 11 km de Barcelona. Població eminentment industrial, de serveis i una mica agrícola.
Connexió
Internet. Alta velocitat
Localització dels recursos tecnològics
Aula d’informàtica: amb 20 ordinadors i projector. Laboratori de ciències: 4 ordinadors i 1 PDI, audiovisuals: 8 ordinadors i un canó. Aula d’anglès: 6 ordinadors i 1 canó. Totes les aules 1 ordinador. Biblioteca: 4 ordinadors i 1 canó. Kit de 16 ordinadors portàtils. 3 PDI, una per cada cicle en els nivells de P-5, 2n i 4t. El proper curs (2010-2011) hi haurà una PDI a totes les aules des de P-5 fins a 6è.
Situació sòcio - econòmica dels alumnes
Classe mitjana i mitjana/baixa
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes: 5è curs
Àrea / unitat
Tutoria, medi natural i social i llengua catalana.
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat
- recerca d’informació
- síntesis de la informació
- conceptualització de la informació.
Nivell d’aprenentatge esperat
Procedimental
Tipus d’activitat
Aprenentatge significatiu.
Diari del projecte Al text
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
Internet, processador de textos (Word), PowerPoint, c-map, gravadora
Raó per la qual la fa servir
Realitzar el projecte interdisciplinari que anualment fem a l’escola en tots els nivells des de P-3 a 6è. Al text
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
Utilitzar eines per representar el coneixement, sintetitzar, seleccionar i destriar informació. Al text
Ajuda / col·laboració emprada
En moments puntuals la professora d’informàtica del cicle superior que a la vegada es la coordinadora de l’aula.
Rol del professor
Guiar l’aprenentatge, acotar les informacions, presentar el projecte estructurat cada sessió, suport en la recerca de la informació.
Rol de l’estudiant
Explorador, descobrir conceptes i relacions entre els conceptes
Resultats
L’alumnat realitza el projecte tal i com havien acordat.
Avaluació de l’aprenentatge
Realització del PowerPoint.Al text
Lliçó apresa pel professor
La motivació és un element essencial per aconseguir un aprenentatge significatiu de l’alumnat. Donar tasques “encorsetades” suposa sovint un treball des motivador i amb resultats força llunyans dels esperats.
Història complerta
Entrevistador: M’agradaria demanar-te que compartissis una història sobre l’ús de la tecnologia a la classe en alguna sessió o unitat que trobis que ha estat un èxit.
Professora: D’acord. La darrera experiència ha estat l’elaboració del projecte interdisciplinari que hem realitzat en les sessions de tutoria del segon trimestre.
Entrevistador: Com es va iniciar aquest projecte?
Professora: En iniciar-se el segon trimestre es reuneix tot l’alumnat de 5è B i la tutora, a l’aula d’audiovisuals per escollir el tema sobre el qual volem ser aquell any investigadors/es. És fa la pluja d’idees adient i es recull finalment el tema. (Mirar el diari del projecte).
Entrevistador: Quin tipus d’aprenentatge ha guiat aquest projecte?
Professora: En tot moment hem vetllat per un treball basat en l’aprenentatge significatiu, és ha dir ha estat:
- Actiu: tot l’alumnat ha pres una actitud d’implicació , ja que el resultat final era quelcom responsabilitat de tots/es.
- Constructiu: tal i com podeu veure en el diari del projecte, en iniciar el treball s’ha fet l’exploració dels coneixements previs que el grup classe tenia per tal que les noves idees tinguessin significat.
- Col·laboratiu: l’alumnat ha treballat per parelles o múltiples d’aquestes parelles, segons l’activitat que calia realitzar. Sense massa consignes l’alumnat sap, per iniciativa pròpia, quan es necessari fer els grups més nombrosos: dificultat en la recerca d’informació, dificultat en la realització de la síntesi, dificultat en l’ús de les noves tecnologies,...
- Intencional: l’alumnat vol aprendre quelcom d’interès per ell.
- Contextualitzat: les activitats realitzades tenen significat en el seu món proper. A més hem realitzat una sortida pedagògica a un entorn proper al centre per donar més contextualització als seus aprenentatges.
- Reflexiu: ha existit al llarg de tot el procés d’aprenentatge una reflexió sobre el que sabien i els nous aprenentatges adquirits.
- Conversacional: l’eina bàsica que ha guiat totes les estones de posada en comú, de recerca d’informació, d’elaboració de conclusions,... ha estat el diàleg.
Entrevistador: Quines ajudes o suports personals i materials teníeu en iniciar el projecte?
Professora: En quan a la realització del projecte el recursos personals han estat la tutora i de forma puntual quan aquesta o l’alumnat ho han necessitat la professora de cicle superior especialista en informàtica (coordinadora del centre de NNTT). Respecte als recursos materials han estat: els ordinadors fixos del laboratori de ciències, el Kit dels ordinadors portàtils, la PDI del laboratori, llibres de consulta de la biblioteca del centre, revistes de la biblioteca del poble i altres documents que han portat els alumnes.
Entrevistador: Quines competències i continguts teníeu programats?
Professora: Amb la realització d’aquest tipus de treball, la meva intencionalitat estava més centrada en l’assoliment de competències que en l’augment de molts continguts, que de fet si s’ha existit.
Les competències que he treballat han estat:
- competència comunicativa lingüística i audiovisual: en els aspectes de comprensió i expressió de missatges, cerca, selecció i processament de la informació provinent de tot tipus de mitjans, tractament de la informació ( conceptualització)
- competència metodològica: en els aspectes de plantejament de preguntes objecte d’investigació, ús d’habilitats per a la recollida i el tractament de la informació i ús del pensament crític i creatiu.
- competència en el tractament de la informació i competència digital. En els aspectes de recerca, selecció i processament de la informació amb l’ús de tècniques i estratègies segons la font i els suports que s’empren, explicació de fenòmens amb l’ajut de models.
Entrevistador: Quins/es s’han assolit?
Professora: la major part d’elles, sobretot les adreçades a la recerca i selecció d’informació.
Entrevistador: Ara ja sabem l’objectiu que àmpliament m’has comentat, però quina és la fita de la història?
Professora: Aprendre a buscar i seleccionar informació, però sobretot a sintetitzar i ordenar i conceptualitzar els seus aprenentatges.
Entrevistador: Quina tipologia d’avaluació s’ha emprat?
Professora: Ha estat una avaluació continua i sumativa i l’avaluació final la realització del mapa conceptual i el PowerPoint
Entrevistador: La dinàmica d’una sessió, com era?
Professora: Cada setmana teníem assignades dues sessions per la realització del projecte. Eren dos dies consecutius i la darrera sessió del matí, la qual cosa ens permetia allargar, en cas necessari, uns minuts. Mai es va acabar una sessió perquè el timbre sones.
Ens organitzàvem així: cada parella el primer dia es va obrir una carpeta en la sessió T de l’ordinador amb el títol “projecte interdisciplinari”. També en la meva carpeta en vaig obrir una amb el mateix nom. Arribàvem al laboratori i cada parella en el seu ordinador (fics o portàtil) obria la carpeta per tenir-la preparada per les noves recerques que anés fent. Jo també obria el meu document (l’ordinador meu va connectat a la PDI) i revisàvem el nostre “itinerari”. Fèiem les oportunes intervencions, acotàvem el tema de recerca per aquell dia i ens posàvem a treballar. La meva funció era donar suport en aquesta recerca, guiar-la i acotar-la, doncs en ocasions se’ns va de les possibilitats reals la informació trobada i la seva possibilitat d’entendre allò. Buscàvem la informació, via Internet o llibres, i la enganxàvem en un document. Si era un llibre, jo els hi escanejava, i igualment l’enganxàvem en un document. Amb un parell o tres de fonts d’informació buscades les llegíem acuradament i assenyalàvem les idees principals amb un subratllat de color. Amb aquesta feina feta ara venia la part més complicada : sintetitzar i redactar les conclusions. En aquest moment es quan sol·licitaven més la meva ajuda i la de companys i companyes amb més facilitats en la llengua. Un cop feta aquesta part es seleccionaven les imatges que acompanyaven a cada nova idea. Aquesta era la dinàmica de les sessions. Era una dinàmica amb “vida” : rialles, crits, sorpreses, alguna que altra frustració, algun que altre disgust, però amb una espurna de goig importantíssima.
Entrevistador: Quina ha estat la intervenció de les famílies de l’alumnat? I de la resta del centre?
Professora: En quan a les famílies de l’alumnat de la classe, en finalitzar cada sessió l’alumne/a s’enviava la tasca feta mitjançant el correu que l’escola assigna a cada nen/a des de la pàgina web del centre i durant la setmana el revisava amb els pares, qui podien afegir alguna informació. Mai podien sintetitzar la informació. Després enviaven novament el document mitjançant el seu correu per tal que la propera setmana fos al centre. Tot l’alumnat té el meu correu i per tant durant la setmana es podien posar en contacte amb mi per fer aclariments d’informació o algun altre dubte. També alguna família ha emprat aquest correu per fer aportacions.
En quan a la resta de famílies del centre, aquest treball quedarà penjat a la web del centre perquè el puguin veure.
Entrevistador: Per què heu triat presentar a la resta del centre les vostres conclusions amb un PowerPoint?
Professora: Ha estat l’elecció que ha fet el grup classe. Han pensat que era una manera visual i atractiva. A més aquest programa ha estat treballat des de l’espai d’informàtica.
Entrevistador: Quina valoració faries de l’experiència?
Professora: Ha estat genial, per l’alumnat, per les famílies i per mi mateixa.
Entrevistador: Tens intenció de realitzar-ho en proper cursos? Amb algunes modificacions? Quines?
Professora: Sí. Vistos els resultats si tot va com aquest curs, el curs que ve la repetirem. El que ja no puc assegurar es com serà la presentació final. Intentarem que s’elabori una web quest, doncs estaran en un nivell superior (6è) i tindran un coneixement més gran de nous programes.
Entrevistador: Està molt bé. Puc fer-te unes preguntes de manera que pugui col·locar alguns paràmetres sobre tot això? Quants anys fa que ensenyes?
Professora: Vint-i-quatre.
Entrevistador: I el teu nivell de domini de les tecnologies. Diries que és molt alt...?
Professora: Podria dir que acceptable. Reconec que tinc una peculiaritat: sinó ho sé fer pregunto, investigo fins que me’n ensurt.
Entrevistador: Segurament la fas servir sovint a casa i a classe?
Professora: Sí.
Entrevistador: I com va ser que vas començar a fer servir la tecnologia a la classe?
Professora: Probablement com la majoria: per interès i per desig d’anar adaptant la meva docència al moment social i econòmic present. Cal afegir que en aquest darrer centre, hi ha un equip nombrós de professional que tenen molt coneixement de l’ús pedagògic de les NNTT i guien i assessoren sempre que es necessita. És una fita personal i de claustre buscar noves idees i maneres d’integrar la tecnologia a l’aula.
Entrevistador: Estem a una zona als afores d’una gran ciutat?
Professora: Sí.
Entrevistador: Teniu connexió a Internet amb una connexió d’alta velocitat?
Professora: Sí, tenim ordinadors i una connexió d’alta velocitat. A casa també tinc alta velocitat però miro de vincular tot amb l’aulaEntrevistador: I els recursos tecnològics es troben a la majoria d’aules, a tota l’escola, als laboratoris o aules d’informàtica, a la biblioteca?
Professora: Els tenim per tota l’escola. Tenim sort. Tecnològicament som rics en aquesta zona. A l’escola els recursos són: aula d’informàtica: amb 20 ordinadors i projector. Laboratori de ciències: 4 ordinadors i 1 PDI, audiovisuals: 8 ordinadors i un canó. Aula d’anglès: 6 ordinadors i 1 canó. Totes les aules 1 ordinador. Biblioteca: 4 ordinadors i 1 canó. Kit de 16 ordinadors portàtils. 3 PDI, una per cada cicle en els nivells de P-5, 2n i 4t. El proper curs (2010-2011) hi haurà una PDI a totes les aules des de P-5 fins a 6è.
Entrevistador: Crec que aquestes són totes les preguntes per a l’entrevista. Tens alguna altra història que no li hagi donat bon resultat?
Professora: La primera que vaig realitzar amb la lupa binocular del Kit del laboratori multimèdia de ciències naturals. Sort de la paciència de l’alumnat. Ja, ja.
Us animo a que proveu, sinó ho feu, a treballar a través de projectes, i no únicament amb els més menuts, sinó amb totes les edats.
Adéu
Cas : Projecte interdisciplinari (coneixement del medi, llengua catalana)
Síntesi L’estudi correspon a un escola de primària en els nivell de 5è i es tractava de realitzar el projecte interdisciplinari que anualment fem a l’escola en tots els nivells des de P-3 a 6è. És una tasca força engrescadora tant pels estudiants com pel professorat ja que ambdós partim en un primer dia des de la desconeixença sobre el que volem investigar. Pel seu caràcter inter disciplinar abraça totes les àrees curriculars i tots els mitjans curriculars. Es pretén bàsicament recerca d’informació, elaboració de la informació, conceptualització i presentació de la informació.
Context General
Experiència en ensenyament
24 anys
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
Utilització freqüent en totes les àrees i molt especialment en coneixement del medi natural. Cursos de formació i actualització des de l’any 1989.
Tipus d’escola
Primària
Localització del centre
Població de 27.000 habitants a 11 km de Barcelona. Població eminentment industrial, de serveis i una mica agrícola.
Connexió
Internet. Alta velocitat
Localització dels recursos tecnològics
Aula d’informàtica: amb 20 ordinadors i projector. Laboratori de ciències: 4 ordinadors i 1 PDI, audiovisuals: 8 ordinadors i un canó. Aula d’anglès: 6 ordinadors i 1 canó. Totes les aules 1 ordinador. Biblioteca: 4 ordinadors i 1 canó. Kit de 16 ordinadors portàtils. 3 PDI, una per cada cicle en els nivells de P-5, 2n i 4t. El proper curs (2010-2011) hi haurà una PDI a totes les aules des de P-5 fins a 6è.
Situació sòcio - econòmica dels alumnes
Classe mitjana i mitjana/baixa
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes: 5è curs
Àrea / unitat
Tutoria, medi natural i social i llengua catalana.
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat
- recerca d’informació
- síntesis de la informació
- conceptualització de la informació.
Nivell d’aprenentatge esperat
Procedimental
Tipus d’activitat
Aprenentatge significatiu.
Diari del projecte Al text
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades
Internet, processador de textos (Word), PowerPoint, c-map, gravadora
Raó per la qual la fa servir
Realitzar el projecte interdisciplinari que anualment fem a l’escola en tots els nivells des de P-3 a 6è. Al text
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
Utilitzar eines per representar el coneixement, sintetitzar, seleccionar i destriar informació. Al text
Ajuda / col·laboració emprada
En moments puntuals la professora d’informàtica del cicle superior que a la vegada es la coordinadora de l’aula.
Rol del professor
Guiar l’aprenentatge, acotar les informacions, presentar el projecte estructurat cada sessió, suport en la recerca de la informació.
Rol de l’estudiant
Explorador, descobrir conceptes i relacions entre els conceptes
Resultats
L’alumnat realitza el projecte tal i com havien acordat.
Avaluació de l’aprenentatge
Realització del PowerPoint.Al text
Lliçó apresa pel professor
La motivació és un element essencial per aconseguir un aprenentatge significatiu de l’alumnat. Donar tasques “encorsetades” suposa sovint un treball des motivador i amb resultats força llunyans dels esperats.
Història complerta
Entrevistador: M’agradaria demanar-te que compartissis una història sobre l’ús de la tecnologia a la classe en alguna sessió o unitat que trobis que ha estat un èxit.
Professora: D’acord. La darrera experiència ha estat l’elaboració del projecte interdisciplinari que hem realitzat en les sessions de tutoria del segon trimestre.
Entrevistador: Com es va iniciar aquest projecte?
Professora: En iniciar-se el segon trimestre es reuneix tot l’alumnat de 5è B i la tutora, a l’aula d’audiovisuals per escollir el tema sobre el qual volem ser aquell any investigadors/es. És fa la pluja d’idees adient i es recull finalment el tema. (Mirar el diari del projecte).
Entrevistador: Quin tipus d’aprenentatge ha guiat aquest projecte?
Professora: En tot moment hem vetllat per un treball basat en l’aprenentatge significatiu, és ha dir ha estat:
- Actiu: tot l’alumnat ha pres una actitud d’implicació , ja que el resultat final era quelcom responsabilitat de tots/es.
- Constructiu: tal i com podeu veure en el diari del projecte, en iniciar el treball s’ha fet l’exploració dels coneixements previs que el grup classe tenia per tal que les noves idees tinguessin significat.
- Col·laboratiu: l’alumnat ha treballat per parelles o múltiples d’aquestes parelles, segons l’activitat que calia realitzar. Sense massa consignes l’alumnat sap, per iniciativa pròpia, quan es necessari fer els grups més nombrosos: dificultat en la recerca d’informació, dificultat en la realització de la síntesi, dificultat en l’ús de les noves tecnologies,...
- Intencional: l’alumnat vol aprendre quelcom d’interès per ell.
- Contextualitzat: les activitats realitzades tenen significat en el seu món proper. A més hem realitzat una sortida pedagògica a un entorn proper al centre per donar més contextualització als seus aprenentatges.
- Reflexiu: ha existit al llarg de tot el procés d’aprenentatge una reflexió sobre el que sabien i els nous aprenentatges adquirits.
- Conversacional: l’eina bàsica que ha guiat totes les estones de posada en comú, de recerca d’informació, d’elaboració de conclusions,... ha estat el diàleg.
Entrevistador: Quines ajudes o suports personals i materials teníeu en iniciar el projecte?
Professora: En quan a la realització del projecte el recursos personals han estat la tutora i de forma puntual quan aquesta o l’alumnat ho han necessitat la professora de cicle superior especialista en informàtica (coordinadora del centre de NNTT). Respecte als recursos materials han estat: els ordinadors fixos del laboratori de ciències, el Kit dels ordinadors portàtils, la PDI del laboratori, llibres de consulta de la biblioteca del centre, revistes de la biblioteca del poble i altres documents que han portat els alumnes.
Entrevistador: Quines competències i continguts teníeu programats?
Professora: Amb la realització d’aquest tipus de treball, la meva intencionalitat estava més centrada en l’assoliment de competències que en l’augment de molts continguts, que de fet si s’ha existit.
Les competències que he treballat han estat:
- competència comunicativa lingüística i audiovisual: en els aspectes de comprensió i expressió de missatges, cerca, selecció i processament de la informació provinent de tot tipus de mitjans, tractament de la informació ( conceptualització)
- competència metodològica: en els aspectes de plantejament de preguntes objecte d’investigació, ús d’habilitats per a la recollida i el tractament de la informació i ús del pensament crític i creatiu.
- competència en el tractament de la informació i competència digital. En els aspectes de recerca, selecció i processament de la informació amb l’ús de tècniques i estratègies segons la font i els suports que s’empren, explicació de fenòmens amb l’ajut de models.
Entrevistador: Quins/es s’han assolit?
Professora: la major part d’elles, sobretot les adreçades a la recerca i selecció d’informació.
Entrevistador: Ara ja sabem l’objectiu que àmpliament m’has comentat, però quina és la fita de la història?
Professora: Aprendre a buscar i seleccionar informació, però sobretot a sintetitzar i ordenar i conceptualitzar els seus aprenentatges.
Entrevistador: Quina tipologia d’avaluació s’ha emprat?
Professora: Ha estat una avaluació continua i sumativa i l’avaluació final la realització del mapa conceptual i el PowerPoint
Entrevistador: La dinàmica d’una sessió, com era?
Professora: Cada setmana teníem assignades dues sessions per la realització del projecte. Eren dos dies consecutius i la darrera sessió del matí, la qual cosa ens permetia allargar, en cas necessari, uns minuts. Mai es va acabar una sessió perquè el timbre sones.
Ens organitzàvem així: cada parella el primer dia es va obrir una carpeta en la sessió T de l’ordinador amb el títol “projecte interdisciplinari”. També en la meva carpeta en vaig obrir una amb el mateix nom. Arribàvem al laboratori i cada parella en el seu ordinador (fics o portàtil) obria la carpeta per tenir-la preparada per les noves recerques que anés fent. Jo també obria el meu document (l’ordinador meu va connectat a la PDI) i revisàvem el nostre “itinerari”. Fèiem les oportunes intervencions, acotàvem el tema de recerca per aquell dia i ens posàvem a treballar. La meva funció era donar suport en aquesta recerca, guiar-la i acotar-la, doncs en ocasions se’ns va de les possibilitats reals la informació trobada i la seva possibilitat d’entendre allò. Buscàvem la informació, via Internet o llibres, i la enganxàvem en un document. Si era un llibre, jo els hi escanejava, i igualment l’enganxàvem en un document. Amb un parell o tres de fonts d’informació buscades les llegíem acuradament i assenyalàvem les idees principals amb un subratllat de color. Amb aquesta feina feta ara venia la part més complicada : sintetitzar i redactar les conclusions. En aquest moment es quan sol·licitaven més la meva ajuda i la de companys i companyes amb més facilitats en la llengua. Un cop feta aquesta part es seleccionaven les imatges que acompanyaven a cada nova idea. Aquesta era la dinàmica de les sessions. Era una dinàmica amb “vida” : rialles, crits, sorpreses, alguna que altra frustració, algun que altre disgust, però amb una espurna de goig importantíssima.
Entrevistador: Quina ha estat la intervenció de les famílies de l’alumnat? I de la resta del centre?
Professora: En quan a les famílies de l’alumnat de la classe, en finalitzar cada sessió l’alumne/a s’enviava la tasca feta mitjançant el correu que l’escola assigna a cada nen/a des de la pàgina web del centre i durant la setmana el revisava amb els pares, qui podien afegir alguna informació. Mai podien sintetitzar la informació. Després enviaven novament el document mitjançant el seu correu per tal que la propera setmana fos al centre. Tot l’alumnat té el meu correu i per tant durant la setmana es podien posar en contacte amb mi per fer aclariments d’informació o algun altre dubte. També alguna família ha emprat aquest correu per fer aportacions.
En quan a la resta de famílies del centre, aquest treball quedarà penjat a la web del centre perquè el puguin veure.
Entrevistador: Per què heu triat presentar a la resta del centre les vostres conclusions amb un PowerPoint?
Professora: Ha estat l’elecció que ha fet el grup classe. Han pensat que era una manera visual i atractiva. A més aquest programa ha estat treballat des de l’espai d’informàtica.
Entrevistador: Quina valoració faries de l’experiència?
Professora: Ha estat genial, per l’alumnat, per les famílies i per mi mateixa.
Entrevistador: Tens intenció de realitzar-ho en proper cursos? Amb algunes modificacions? Quines?
Professora: Sí. Vistos els resultats si tot va com aquest curs, el curs que ve la repetirem. El que ja no puc assegurar es com serà la presentació final. Intentarem que s’elabori una web quest, doncs estaran en un nivell superior (6è) i tindran un coneixement més gran de nous programes.
Entrevistador: Està molt bé. Puc fer-te unes preguntes de manera que pugui col·locar alguns paràmetres sobre tot això? Quants anys fa que ensenyes?
Professora: Vint-i-quatre.
Entrevistador: I el teu nivell de domini de les tecnologies. Diries que és molt alt...?
Professora: Podria dir que acceptable. Reconec que tinc una peculiaritat: sinó ho sé fer pregunto, investigo fins que me’n ensurt.
Entrevistador: Segurament la fas servir sovint a casa i a classe?
Professora: Sí.
Entrevistador: I com va ser que vas començar a fer servir la tecnologia a la classe?
Professora: Probablement com la majoria: per interès i per desig d’anar adaptant la meva docència al moment social i econòmic present. Cal afegir que en aquest darrer centre, hi ha un equip nombrós de professional que tenen molt coneixement de l’ús pedagògic de les NNTT i guien i assessoren sempre que es necessita. És una fita personal i de claustre buscar noves idees i maneres d’integrar la tecnologia a l’aula.
Entrevistador: Estem a una zona als afores d’una gran ciutat?
Professora: Sí.
Entrevistador: Teniu connexió a Internet amb una connexió d’alta velocitat?
Professora: Sí, tenim ordinadors i una connexió d’alta velocitat. A casa també tinc alta velocitat però miro de vincular tot amb l’aula
Professora: Els tenim per tota l’escola. Tenim sort. Tecnològicament som rics en aquesta zona. A l’escola els recursos són: aula d’informàtica: amb 20 ordinadors i projector. Laboratori de ciències: 4 ordinadors i 1 PDI, audiovisuals: 8 ordinadors i un canó. Aula d’anglès: 6 ordinadors i 1 canó. Totes les aules 1 ordinador. Biblioteca: 4 ordinadors i 1 canó. Kit de 16 ordinadors portàtils. 3 PDI, una per cada cicle en els nivells de P-5, 2n i 4t. El proper curs (2010-2011) hi haurà una PDI a totes les aules des de P-5 fins a 6è.
Entrevistador: Crec que aquestes són totes les preguntes per a l’entrevista. Tens alguna altra història que no li hagi donat bon resultat?
Professora: La primera que vaig realitzar amb la lupa binocular del Kit del laboratori multimèdia de ciències naturals. Sort de la paciència de l’alumnat. Ja, ja.
Us animo a que proveu, sinó ho feu, a treballar a través de projectes, i no únicament amb els més menuts, sinó amb totes les edats.
Adéu
diumenge, 18 d’abril del 2010
ACTIVITAT 2.1 CANVI CONCEPTUAL
Mapa conceptual 1
Mapa conceptual 2
A) CONCLUSIONS:
Entre ambdós mapes conceptuals les diferències són notables:
- El mapa realitzat en iniciar el curs, i sense fer cap mena de lectura del temari, responia força a l’idea de les noves tecnologies com un recurs didàctic, que permetia una metodologia de treball determinada: atenció a la diversitat, flexibilitat i treball per competències.
- El mapa realitzat en iniciar el curs, i sense fer cap mena de lectura del temari, responia força a l’idea de les noves tecnologies com un recurs didàctic, que permetia una metodologia de treball determinada: atenció a la diversitat, flexibilitat i treball per competències.
- El segon respon a una reflexió acurada i discutida i va molt més enllà: les noves tecnologies com a disseny i implementació d’una concepció d’entendre el procés d’ E/A centrada en l’aprenentatge significatiu.
- El primer mapa recull la majoria dels “mites”, tant de les TICs com de la TE.
- En el 1r. mapa conceptual hi ha un nòdul principal i tot gira al seu entorn. En el 2n. hi ha tres focus d’atenció, la qual cosa amplia la concepció i el canvi que jo he experimentat vers la relació entre ciència, tecnologia i societat.
- El segon mapa conceptual respon a un canvi conceptual de reestructuració amb noves proposicions i d’addició amb nous coneixements, i que han permès un aprenentatge significatiu en front d’un aprenentatge repetitiu.
- El primer mapa recull la majoria dels “mites”, tant de les TICs com de la TE.
- En el 1r. mapa conceptual hi ha un nòdul principal i tot gira al seu entorn. En el 2n. hi ha tres focus d’atenció, la qual cosa amplia la concepció i el canvi que jo he experimentat vers la relació entre ciència, tecnologia i societat.
- El segon mapa conceptual respon a un canvi conceptual de reestructuració amb noves proposicions i d’addició amb nous coneixements, i que han permès un aprenentatge significatiu en front d’un aprenentatge repetitiu.
- En la confecció del 2n mapa he tingut present alguns dels aspectes d’avaluació proposats en el cas 3 i que són: el nombre de nodes (més), el nombre de proposicions, la ràtio d’incrustació, la posició central , la direccionalitat de les fletxes, les connexions significatives, la coherència dels enllaços i els nodes sense sortida.
B) CANVIS EN LES QÜESTIONS D'AVALUACIÓ INICIAL:
Conclusió: el canvi de les valoracions són el resultat d’un aprenentatge significatiu, donat per uns canvis en els models mentals que jo tenia abans d’iniciar l’assignatura i en el moment present. Aquests canvis han estat donats per dues condicions: ganes d’aprendre i aprenentatges lligats a un context .
C) REVISIÓ I COMPARACIÓ DEL QÜESTIONAR D'AVALUACIÓ DE CONEIXEMENTS PREVIS:
Llegenda: verd : inici de curs; negre: actualment
1. Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.
Crec, sense sé massa agosarada, que sí. A més crec que la relació és inversa i bidireccional: l’ incidència és total d’un aspecte sobre l’altre: quan més gran sigui el desenvolupament econòmic i social més gran serà el desenvolupament tecnològic i científic i quan més augmenti aquest més influirà en l’augment de l’anterior. Relació de dependència directa i ambdues direccions.
Aquesta seria una postura força determinista (desconeixia aquest nom en un inici de curs) i ara he experimentat un cert canvi. Continua pensant que la bidireccionalitat hi és, però així com creia que venia donada des d’un desenvolupament tecnològic versi-us el social, ara crec que s’inicia en els dos extrems d’una mateixa posició.
2. Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?
No n’estic totalment d’acord. Una raó és que l’avenç en la ciència va lligat a les persones i aquestes porten implícit unes ideològiques pròpies o de les persones que subvencionen els avenços. Caldria caminar vers aquesta neutralitat és evident, però sempre que hi hagi una dependència econòmica hi mancarà aquesta neutralitat. En el moment que les persones disposem d’independència econòmica i d’ ideari en el nostre afer diari i en el nostre progrés, podrem caminar vers la neutralitat.
No he canviat d’opinió; sí que ara disposo de més argumentacions. El desenvolupament tecnològic es dóna en un lloc i un temps determinat, per tant no en pot ser aliè. Al mateix temps aquest incideix en la societat en que s’ha desenvolupat, potenciant determinats valors per sobre dels altres. En la meva primera valoració m’havia acotat en el gran mite de que les persones som qui no les fem neutrals.
3. Expressa el teu grau d’acord: “Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament - aprenentatge és un requisit indispensable actualment”.
Estic d’acord, totalment d’acord. La nova societat en la que estem i en la que es trobarà el nostre alumnat camina cap aquí i no podem mantenir-nos al marge. Hem d’anar com a mínim paral·lelament i si podem inclusivament abans. La millor manera de fer-ho és tenint present aquestes tecnologies en el moment del desplegament curricular i aquest ja fa esment de la competència en l’ús i en coneixement de les noves tecnologies.
Continuo pensant que n’estic d’acord, ara però amb certes apreciacions. No en faig una apologia tant contundent. Hem d’oferir-los pertorbacions en els seus coneixements perquè els mapes mentals que tenen vagin sent revisats, reorganitzats, construïts novament i una molt bona eina és els models computacionals, d’aquí que sigui encertat la presencia de les TIC-TAC durant tot el procés d’E – A.
4. Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?
- la globalització
- la revisió de valors
- la crisi econòmica
- la facilitat d’accés a l’ informació, sense ser capaç de discriminar el que es beneficiós del que no ho és.
Algunes més: la mobilitat entre persones i mercaderies, l’excessiva especialització en algun sectors acadèmics i professionals, crisi d’alguns valors vigents fins ara i incorporació de nous, mancances polítiques i socials per fer front al gran canvi que ha suposat el segle XXI.
5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa
Tecnologia educativa: ciència encarregada de l’estudiar com les noves tecnologies poden influir en l’adequació del sistema educatiu a la societat del segle XXI.
Coneixements que posen a l’abast de l’educador i de l’estudiant: el procés de disseny, l’estructuració, la presentació i optimització de mitjans i instruments didàctics i l’avaluació del procés formatiu.
Objectiu: posar a l’abast dels educadors els avenços tecnològics existents que poden facilitar i satisfer la seva tasca educativa
Ofertar els coneixements sobre utilització de mitjans tecnològics, l’organització d’aquests, el seu desenvolupament, el seu disseny i la seva avaluació.
6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement
Transmissió de coneixement: una classe magistral en la que el docent exposa davant l’alumnat un tema, per exemple la utilitat de les equacions de segon grau.
Transmissió de coneixement: lectura d’un article, una poesia, una llegenda, un conte.
Construcció de coneixement: el docent presenta un problema, conflicte, situació a l’alumnat, li ofereix les eines per consultar i on pot recercar la informació i amb el seu suport l’alumnat arriba a la solució del conflicte o situació inicial.
Construcció de coneixement: elaborar un mapa conceptual sobre la reproducció dels éssers vius.
7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".
Estic bastant d’acord: cada individu es desenvolupa en un entorn – context determinat i aquest marca la seva forma de concebre el que li passa. Ara bé aquest entorn pot ser modelable en la mesura que s’ oferten altres visions d’altres contextos. Per això cal despertar el sentit crític de la persona, fer anàlisi de diferents contexts i trobar els aspectes comuns i disjuntius, perquè hom es formi una visió més amplia.
Força d’acord. L’aprenentatge serà significatiu quan respongui a les necessitats i intencions de l’alumne/a . Aquest coneixement no és produeix en el no res, sinó que té una base en el món on una persona creix i interacciona. A més aquest coneixement li permetrà negociar i interaccionar amb aquest context on es troba .
8. Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?
Possible ho veig, factible ja em costa més. No sé si tinc els coneixements suficients per fer-ho. Vaig caminant poc a poc.
Encara no em veig totalment capaç. He avençat força però encara no em sento prou segura per fer aquesta adaptació a les tasques professionals.
diumenge, 4 d’abril del 2010
AUTOAVALUACIÓ 1.3
CONCLUSIONS I REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS CONCEPTES MÉS CENTRALS DEL MÒDUL
Desprès de la lectura, l’elaboració del mapa i el seguiment del debat he arribat a un seguit de conclusions que porten implícites una suma de nous coneixements i una revisió dels que anteriorment tenia respecte a les NTICEDU . Aquestes fan referència a:
A) La concepció actual que és té de les NNTT és el fruit d’un estudi acurat de la implementació d’aquestes des dels seus inicis ( primera dècada del 1900) fins a l’actualitat. L’experiència i els estudis han fet caminar des d’una conceptualització on aquestes tecnologies eren concebudes com a mitjans audiovisuals i de massa fins a la concepció actual que va orientada a concebre les TE com a disseny, utilització i avaluació de les tecnologies com quelcom aplicable a l’acció formativa.
B) Les diferents aportacions de la psicologia en els darrers anys han determinat que ciència, societat i tecnologia són un tot que fan comprensible la realitat en la que vivim. C) El corrent CTS, que s’oposa al determinisme tecnològic (que havia de defensar) i que avui domina aquets camp defensa que: tota innovació tecnològica neix en un context social específic, que tecnologia i societat són dependents, que la tecnologia no és una ciència aplicada i que la tecnologia no és una enginyeria sinó quelcom més social i humanístic.
D) Les TIC s’han convertit en eines bàsiques de desenvolupament de la societat del segle XXI, per l’impacta que aquestes estan tenint en el desenvolupament social, econòmic i cultural.
E) Dins els processos ensenyament – aprenentatge la integració de les TIC no es concebrà com a recurs de transmissió d’informació, sinó com a part integrant d’aquest procés. Serà emprat :
- quan el procés el consideri adient per assolir l’objectiu, la competència o el contingut específic programat.
- el mitja emprat es seleccionarà en funció del context on aquest hagi d’ésser emprat.
- les TIC són transformadors vicarials de la realitat, mai la realitat mateixa. Cal esgranar el que els recursos ofereixen
- l’alumne/a ha de ser receptor actiu i conscient i amb aquests recursos desenvolupa les seves actituds i habilitats cognitives
- cal ser coneixedor dels components interns i externs del mateix per saber la seva utilitat: sistemes simbòlics, elements semàntics, components pragmàtics,... emprats per així provocar el tipus d’aprenentatge desitjat.
- no hi ha mitjans millors que els altres, la seva utilitat recau en els objectius a assolir i la tecnologia coneguda.
F) Alguns dels criteris per seleccionar les TIC:
- saber quins són els objectius / competències que es volen assolir.
- coneixement que hom té del mitjà o predisposició vers el mateix.
- característiques de l’alumnat : edat, nivell sociocultural i educatiu, coneixement que es té de la tecnologia (no és igual si hom treballa amb TIC des de l’EI, que si ho fa des del CS), motivació vers el nous reptes que sé li proposa, ...
- la diversitat de l’alumnat- la selecció de mitjans ha de combinar que aquests siguin emprats conjuntament amb d’altres, per poder assolir una formació multidireccional
- el context físic: tipologia de centre i prioritat que es dóna per l’ implementació de les TIC-TAC
G) Deixant de costat els mites de les TIC, que algunes poden ser totalment valides, les funcions que aquestes persegueixen són: transmetre informació (ex: consulta de dades) , motivar i atreure l’atenció (ex: activitat interactives; webquest, vídeos) estructurar la realitat (ex elaboració de mapes conceptuals) , facilitar el record de la informació , substituir la realitat (ex: problemes de combinatòria), oferir feedback (ex: activitats clic de càlcul mental / ortografia/eficàcia lectora), simular la realitat (ex: el cos humà en 3D, geometria en volum), trencar les variables espaciotemporals (ex:intranet) i controlar el currículum oficial (ex: treball per competències, projectes interdisciplinaris...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
