AUTOAVALUACIÓ 1.3

CONCLUSIONS I REPRESENTACIÓ GRÀFICA DELS CONCEPTES MÉS CENTRALS DEL MÒDUL

Desprès de la lectura, l’elaboració del mapa i el seguiment del debat he arribat a un seguit de conclusions que porten implícites una suma de nous coneixements i una revisió dels que anteriorment tenia respecte a les NTICEDU . Aquestes fan referència a:

A) La concepció actual que és té de les NNTT és el fruit d’un estudi acurat de la implementació d’aquestes des dels seus inicis ( primera dècada del 1900) fins a l’actualitat. L’experiència i els estudis han fet caminar des d’una conceptualització on aquestes tecnologies eren concebudes com a mitjans audiovisuals i de massa fins a la concepció actual que va orientada a concebre les TE com a disseny, utilització i avaluació de les tecnologies com quelcom aplicable a l’acció formativa.

B) Les diferents aportacions de la psicologia en els darrers anys han determinat que ciència, societat i tecnologia són un tot que fan comprensible la realitat en la que vivim. C) El corrent CTS, que s’oposa al determinisme tecnològic (que havia de defensar) i que avui domina aquets camp defensa que: tota innovació tecnològica neix en un context social específic, que tecnologia i societat són dependents, que la tecnologia no és una ciència aplicada i que la tecnologia no és una enginyeria sinó quelcom més social i humanístic.

D) Les TIC s’han convertit en eines bàsiques de desenvolupament de la societat del segle XXI, per l’impacta que aquestes estan tenint en el desenvolupament social, econòmic i cultural.

E) Dins els processos ensenyament – aprenentatge la integració de les TIC no es concebrà com a recurs de transmissió d’informació, sinó com a part integrant d’aquest procés. Serà emprat :

- quan el procés el consideri adient per assolir l’objectiu, la competència o el contingut específic programat.

- el mitja emprat es seleccionarà en funció del context on aquest hagi d’ésser emprat.

- les TIC són transformadors vicarials de la realitat, mai la realitat mateixa. Cal esgranar el que els recursos ofereixen

- l’alumne/a ha de ser receptor actiu i conscient i amb aquests recursos desenvolupa les seves actituds i habilitats cognitives

- cal ser coneixedor dels components interns i externs del mateix per saber la seva utilitat: sistemes simbòlics, elements semàntics, components pragmàtics,... emprats per així provocar el tipus d’aprenentatge desitjat.

- no hi ha mitjans millors que els altres, la seva utilitat recau en els objectius a assolir i la tecnologia coneguda.

F) Alguns dels criteris per seleccionar les TIC:

- saber quins són els objectius / competències que es volen assolir.

- coneixement que hom té del mitjà o predisposició vers el mateix.

- característiques de l’alumnat : edat, nivell sociocultural i educatiu, coneixement que es té de la tecnologia (no és igual si hom treballa amb TIC des de l’EI, que si ho fa des del CS), motivació vers el nous reptes que sé li proposa, ...

- la diversitat de l’alumnat- la selecció de mitjans ha de combinar que aquests siguin emprats conjuntament amb d’altres, per poder assolir una formació multidireccional

- el context físic: tipologia de centre i prioritat que es dóna per l’ implementació de les TIC-TAC

G) Deixant de costat els mites de les TIC, que algunes poden ser totalment valides, les funcions que aquestes persegueixen són: transmetre informació (ex: consulta de dades) , motivar i atreure l’atenció (ex: activitat interactives; webquest, vídeos) estructurar la realitat (ex elaboració de mapes conceptuals) , facilitar el record de la informació , substituir la realitat (ex: problemes de combinatòria), oferir feedback (ex: activitats clic de càlcul mental / ortografia/eficàcia lectora), simular la realitat (ex: el cos humà en 3D, geometria en volum), trencar les variables espaciotemporals (ex:intranet) i controlar el currículum oficial (ex: treball per competències, projectes interdisciplinaris...)