Mapa conceptual 1
Mapa conceptual 2
A) CONCLUSIONS:
Entre ambdós mapes conceptuals les diferències són notables:
- El mapa realitzat en iniciar el curs, i sense fer cap mena de lectura del temari, responia força a l’idea de les noves tecnologies com un recurs didàctic, que permetia una metodologia de treball determinada: atenció a la diversitat, flexibilitat i treball per competències.
- El mapa realitzat en iniciar el curs, i sense fer cap mena de lectura del temari, responia força a l’idea de les noves tecnologies com un recurs didàctic, que permetia una metodologia de treball determinada: atenció a la diversitat, flexibilitat i treball per competències.
- El segon respon a una reflexió acurada i discutida i va molt més enllà: les noves tecnologies com a disseny i implementació d’una concepció d’entendre el procés d’ E/A centrada en l’aprenentatge significatiu.
- El primer mapa recull la majoria dels “mites”, tant de les TICs com de la TE.
- En el 1r. mapa conceptual hi ha un nòdul principal i tot gira al seu entorn. En el 2n. hi ha tres focus d’atenció, la qual cosa amplia la concepció i el canvi que jo he experimentat vers la relació entre ciència, tecnologia i societat.
- El segon mapa conceptual respon a un canvi conceptual de reestructuració amb noves proposicions i d’addició amb nous coneixements, i que han permès un aprenentatge significatiu en front d’un aprenentatge repetitiu.
- El primer mapa recull la majoria dels “mites”, tant de les TICs com de la TE.
- En el 1r. mapa conceptual hi ha un nòdul principal i tot gira al seu entorn. En el 2n. hi ha tres focus d’atenció, la qual cosa amplia la concepció i el canvi que jo he experimentat vers la relació entre ciència, tecnologia i societat.
- El segon mapa conceptual respon a un canvi conceptual de reestructuració amb noves proposicions i d’addició amb nous coneixements, i que han permès un aprenentatge significatiu en front d’un aprenentatge repetitiu.
- En la confecció del 2n mapa he tingut present alguns dels aspectes d’avaluació proposats en el cas 3 i que són: el nombre de nodes (més), el nombre de proposicions, la ràtio d’incrustació, la posició central , la direccionalitat de les fletxes, les connexions significatives, la coherència dels enllaços i els nodes sense sortida.
B) CANVIS EN LES QÜESTIONS D'AVALUACIÓ INICIAL:
Conclusió: el canvi de les valoracions són el resultat d’un aprenentatge significatiu, donat per uns canvis en els models mentals que jo tenia abans d’iniciar l’assignatura i en el moment present. Aquests canvis han estat donats per dues condicions: ganes d’aprendre i aprenentatges lligats a un context .
C) REVISIÓ I COMPARACIÓ DEL QÜESTIONAR D'AVALUACIÓ DE CONEIXEMENTS PREVIS:
Llegenda: verd : inici de curs; negre: actualment
1. Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.
Crec, sense sé massa agosarada, que sí. A més crec que la relació és inversa i bidireccional: l’ incidència és total d’un aspecte sobre l’altre: quan més gran sigui el desenvolupament econòmic i social més gran serà el desenvolupament tecnològic i científic i quan més augmenti aquest més influirà en l’augment de l’anterior. Relació de dependència directa i ambdues direccions.
Aquesta seria una postura força determinista (desconeixia aquest nom en un inici de curs) i ara he experimentat un cert canvi. Continua pensant que la bidireccionalitat hi és, però així com creia que venia donada des d’un desenvolupament tecnològic versi-us el social, ara crec que s’inicia en els dos extrems d’una mateixa posició.
2. Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?
No n’estic totalment d’acord. Una raó és que l’avenç en la ciència va lligat a les persones i aquestes porten implícit unes ideològiques pròpies o de les persones que subvencionen els avenços. Caldria caminar vers aquesta neutralitat és evident, però sempre que hi hagi una dependència econòmica hi mancarà aquesta neutralitat. En el moment que les persones disposem d’independència econòmica i d’ ideari en el nostre afer diari i en el nostre progrés, podrem caminar vers la neutralitat.
No he canviat d’opinió; sí que ara disposo de més argumentacions. El desenvolupament tecnològic es dóna en un lloc i un temps determinat, per tant no en pot ser aliè. Al mateix temps aquest incideix en la societat en que s’ha desenvolupat, potenciant determinats valors per sobre dels altres. En la meva primera valoració m’havia acotat en el gran mite de que les persones som qui no les fem neutrals.
3. Expressa el teu grau d’acord: “Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament - aprenentatge és un requisit indispensable actualment”.
Estic d’acord, totalment d’acord. La nova societat en la que estem i en la que es trobarà el nostre alumnat camina cap aquí i no podem mantenir-nos al marge. Hem d’anar com a mínim paral·lelament i si podem inclusivament abans. La millor manera de fer-ho és tenint present aquestes tecnologies en el moment del desplegament curricular i aquest ja fa esment de la competència en l’ús i en coneixement de les noves tecnologies.
Continuo pensant que n’estic d’acord, ara però amb certes apreciacions. No en faig una apologia tant contundent. Hem d’oferir-los pertorbacions en els seus coneixements perquè els mapes mentals que tenen vagin sent revisats, reorganitzats, construïts novament i una molt bona eina és els models computacionals, d’aquí que sigui encertat la presencia de les TIC-TAC durant tot el procés d’E – A.
4. Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?
- la globalització
- la revisió de valors
- la crisi econòmica
- la facilitat d’accés a l’ informació, sense ser capaç de discriminar el que es beneficiós del que no ho és.
Algunes més: la mobilitat entre persones i mercaderies, l’excessiva especialització en algun sectors acadèmics i professionals, crisi d’alguns valors vigents fins ara i incorporació de nous, mancances polítiques i socials per fer front al gran canvi que ha suposat el segle XXI.
5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa
Tecnologia educativa: ciència encarregada de l’estudiar com les noves tecnologies poden influir en l’adequació del sistema educatiu a la societat del segle XXI.
Coneixements que posen a l’abast de l’educador i de l’estudiant: el procés de disseny, l’estructuració, la presentació i optimització de mitjans i instruments didàctics i l’avaluació del procés formatiu.
Objectiu: posar a l’abast dels educadors els avenços tecnològics existents que poden facilitar i satisfer la seva tasca educativa
Ofertar els coneixements sobre utilització de mitjans tecnològics, l’organització d’aquests, el seu desenvolupament, el seu disseny i la seva avaluació.
6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement
Transmissió de coneixement: una classe magistral en la que el docent exposa davant l’alumnat un tema, per exemple la utilitat de les equacions de segon grau.
Transmissió de coneixement: lectura d’un article, una poesia, una llegenda, un conte.
Construcció de coneixement: el docent presenta un problema, conflicte, situació a l’alumnat, li ofereix les eines per consultar i on pot recercar la informació i amb el seu suport l’alumnat arriba a la solució del conflicte o situació inicial.
Construcció de coneixement: elaborar un mapa conceptual sobre la reproducció dels éssers vius.
7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".
Estic bastant d’acord: cada individu es desenvolupa en un entorn – context determinat i aquest marca la seva forma de concebre el que li passa. Ara bé aquest entorn pot ser modelable en la mesura que s’ oferten altres visions d’altres contextos. Per això cal despertar el sentit crític de la persona, fer anàlisi de diferents contexts i trobar els aspectes comuns i disjuntius, perquè hom es formi una visió més amplia.
Força d’acord. L’aprenentatge serà significatiu quan respongui a les necessitats i intencions de l’alumne/a . Aquest coneixement no és produeix en el no res, sinó que té una base en el món on una persona creix i interacciona. A més aquest coneixement li permetrà negociar i interaccionar amb aquest context on es troba .
8. Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?
Possible ho veig, factible ja em costa més. No sé si tinc els coneixements suficients per fer-ho. Vaig caminant poc a poc.
Encara no em veig totalment capaç. He avençat força però encara no em sento prou segura per fer aquesta adaptació a les tasques professionals.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada